INVERSIONS CONTAMINANTS DEL BBVA

Oleoducte de Crus Pesats (OCP) a l´Ecuador

L’OCP d'Equador ha estat fortament criticat a causa dels seus impactes negatius sobre l'ecosistema d'Equador provocant així el desplaçament de comunitats cap a altres regions no contaminades. Un exemple dels impactes seria la destrucció de sis volcans actius, d'un gran nombre de reserves d'aigua fresca i de jungla verge, sumant-li a això les elevades possibilitats d'un accident mediambiental. L'any 2000, el Govern d'Equador va concedir una concessió al Consorci OCP (format per cinc petrolieres equatorianes actives a la zona amazònica) per a la construcció, gestió i control de l’OCP per vint anys. Així, l’OCP ha estat construït per l'empresa OCP Equador S. A., que és la subsidiària d’OCP Ltd. El cost total del projecte es va estimar en 1300 milions de dòlars i l’output per dia, en uns 220.000 barrils. Bàsicament el finançament va consistir en un préstec sindicat de disset anys (que acaba el juliol del 2018) per un volum de US$ 900M i els 400 milions de dòlars restants es van cobrir amb el capital social d’OCP Ltd. El juliol del 2001, es va signar un préstec entre l’OCP i un grup de setze institucions financeres de vuit països, dirigit per Westdeutsche Landesbank (WestLB – Germany). Nou bancs van estar involucrats en el préstec sindicat, que van aportar 590 milions de dòlars, dels quals el BBVA en va aportar 150 milions de dòlars.

Abans de donar els diners, les institucions financeres van introduir garanties i mecanismes mitigadors de risc per assegurar-se que rebrien els seus diners fins i tot si el projecte moria. La principal condició consisteix que cada petroliera que utilitzi l'oleoducte ha de signar un contracte amb l’OCP Ltd. especificant el volum de cru que vol transportar i l'import que haurà de pagar per a aquest volum contractat, independentment de si ho acaba transportant o no. Aquests contractes són el pilar de l'estructura financera, i redueixen el risc a només un: que una o diverses petrolieres faci fallida (Encana, Occidental, AGIP i Repsol-YPF són considerades blue xip firms, amb un risc mínim).

Fuentes:

Informe Profundo. “The financing of the OCP pipeline in Ecuador”. (www.profundo.nl/publicaties/ocp.html)
AID Environment
Campaña Internacional contra OCP (formada entre altres per Acción Ecológica de Ecuador, Ungewald d’Alemanya, Amazon Watch d’Estats Units, Repsol Mata de Catalunya, ODG. També l’han denunciat Greenpeace, Friends of the Earth, Carovana Internazionale de Solidaritá d’Itàlia).

La megafactoría de cel·lulosa d’ENCE a l’Uruguai

A la ciutat uruguaia de Fray Bentos, situada sobre el marge oriental del Riu Uruguai i unida a la província argentina d'Entre Ríos, el Govern Uruguayà va autoritzar a l'empresa finlandesa Botnia i l'espanyola ENCE la construcció de dues plantes de producció de cel·lulosa. El fet va generar un autèntic conflicte diplomàtic entre Argentina i Uruguai a compte de la negativa radical dels residents a l'altra riba del riu -les localitats argentines de Gualeguaychú i Colón- a acceptar les conseqüències de la degradació mediambiental que això implicaria: inversió contaminant incompatible amb la forma de vida, la salut de les persones de la localitat, etc. Ja que va haver-hi una violació de les Polítiques de Salvaguàrdia Ambiental i Social, confirmada per l’Ombudsman (la CAO, Meg Taylor), i tal com es va negociar la inversió, aquesta viola el Tractat del Riu Uruguai i per tant la Salvaguarda d'Aigües Internacionals del Banc Mundial. Malgrat tot això, el BBVA va donar suport el finançament necessari per a ENCE en el 50% del projecte, valorat en un total de 600 milions de dòlars.

Actualment el projecte està suspès, encara que es preveu la instal·lació d'una nova megafactoria de cel·lulosa d’ENCE a Conchillas, un poblat rural en el departament de Colònia, on els rius Uruguai i Paraná comencen a formar l'ample estuari del Riu de la Plata. Així que el projecte molt probablement seguirà endavant amb la mateixa estructura que l'inicial.

Fonts (consultades per últim cop 7/4/07):